Llicència d’activitat a Catalunya: què es presenta, quant costa i quan pots obrir

Les activitats de l’annex de la Llei 18/2020 es tramiten per comunicació amb certificat tècnic i, quan correspon, projecte. Expliquem els requisits previs, les taxes municipals i les condicions per obrir. El preu es pressuposta segons el teu local i activitat.

Actualitzat el 28 d’octubre del 2026

El que tothom anomena llicència d’activitat

Informació revisada el 6 d’octubre de 2026. Les taxes municipals són les de les ordenances fiscals del 2026; les revisarem quan es publiquin les del 2027.

«Llicència d’activitat» i «llicència d’obertura» són els noms que fa servir tothom, i per això els fem servir aquí. Per a les activitats de l’annex de la Llei 18/2020, el tràmit general és una comunicació, sense substituir els règims sectorials exigibles. La Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica, vigent des del 20 de gener de 2021, va deixar un sol règim per als establiments del seu annex: la comunicació a l’Ajuntament (art. 31), acompanyada sempre d’un certificat tècnic (art. 32.1) i, segons l’activitat i la superfície, també d’un projecte tècnic (art. 32.3). El preàmbul de la llei ho diu clarament: elimina «el règim de declaració responsable» i deixa «només un règim d’intervenció, el de comunicació».

La diferència no és només de nom. Una llicència és un control previ: demanes permís i esperes que te’l donin. La comunicació és un control posterior: presentes la documentació i quedes habilitat quan la comunicació està completa i els requisits previs estan complerts, «sota la responsabilitat del titular i del tècnic competent que signa la documentació tècnica» (art. 32.9). No hi ha cap resolució per esperar, i l’Ajuntament ho comprova després. La llei només permet exigir una llicència o un altre control previ quan ho justifiquen raons imperioses d’interès general (art. 29.3).

Per això tampoc no existeix ja l’«activitat innòcua» com a categoria legal. El que abans s’anomenava activitat innòcua (Llei 16/2015, que la tramitava amb declaració responsable) i l’activitat de baix risc (amb comunicació prèvia) van desaparèixer el 2021: avui compta la classificació de l’annex de la Llei 18/2020, que és la que expliquem tot seguit.

En poques línies:

• Què es presenta: una comunicació signada pel titular, amb el certificat tècnic en el model oficial i els seus plànols; i el projecte, quan l’annex l’exigeix.
• Quan pots obrir: des de la presentació completa, si el local compleix, els controls o autoritzacions previs exigibles estan resolts favorablement i la taxa està pagada (art. 32).
• Certificat o projecte: en botigues, perruqueries, centres d’estètica, consultes sense internament, acadèmies i gimnasos n’hi ha prou amb el certificat fins a 120 m² construïts; en oficines i despatxos, fins a 500 m². Els bars i els restaurants porten sempre projecte.
• Qui signa el certificat: un tècnic competent, que respon juntament amb el titular. La llei no el reserva a cap titulació concreta.
• Quant costa: els honoraris del tècnic, amb IVA, més la taxa municipal que fixa cada ordenança fiscal. Per a un comerç de 50 m², la taxa del 2026 va de 526,81 € a 807,38 € als cinc municipis d’aquesta guia.
• Si obres sense comunicar-ho: és una infracció greu, amb una multa de 3.001 a 6.000 € (arts. 47.2.a i 48).

La guia explica el règim general de Catalunya amb el detall local de Sant Cugat del Vallès, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Barberà del Vallès, on treballem. Barcelona ciutat té les seves pròpies ordenances dins de la llei (disposició addicional onzena) i no hi entra.

Certificat o projecte? Depèn de l’activitat i dels m²

Quina documentació tècnica necessites ho decideix l’annex de la Llei 18/2020. Ordena les activitats pel seu codi CCAE (la classificació catalana d’activitats econòmiques) i fixa per a cadascuna dos llindars de superfície construïda: fins on n’hi ha prou amb el certificat tècnic i a partir d’on cal, a més, un projecte tècnic, que la llei defineix com un document amb «memòria explicativa, esquemes, càlculs i plànols» (art. 4.f). Aquests són els casos més habituals:

Tres precisions que estalvien ensurts:

• Compta la superfície construïda, no la útil, i la de tot l’establiment. Una botiga de 115 m² útils pot passar de 120 m² construïts, i llavors ja necessita projecte.
• Mana el codi de l’activitat, no el nom comercial. La cerca guiada de Canal Empresa, que és vinculant per a totes les administracions (art. 7.2.a), és la que diu a quina fila de l’annex ets. Amb la teva activitat explicada en una frase i els m², fem aquesta classificació abans de donar-te el preu per escrit.
• No totes les oficines arriben a 500 m². Dins dels serveis hi ha classes amb un llindar propi: l’edició (581), altres telecomunicacions (619) i la fotografia (742) es queden en 120 m²; els laboratoris d’assaigs i anàlisis tècniques (712) tenen límits específics, i el lloguer de vehicles (771) només entra en els 500 m² si es tracta de la zona administrativa i sense aparcament.

Activitats que van per un altre camí. L’annex s’aplica a manca de normativa sectorial i en deixa fora les activitats amb règim propi: les de la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental (veterinaris, botigues i centres d’animals, tallers mecànics, carnisseries amb obrador, fleques amb forn de més de 7,5 kW, tintoreries en sec, laboratoris, clíniques amb internament, garatges de més de 500 m² i indústria), i les de la Llei 11/2009 d’espectacles i activitats recreatives (bars musicals, discoteques, karaokes). En els habitatges d’ús turístic, la cèdula d’habitabilitat fa de certificat. I hi ha casos que, tot i anar per comunicació, necessiten un estudi a part: els grans establiments que requereixen informe previ d’incendis i els establiments industrials sotmesos al Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RSCIEI). Cap d’aquests casos no entra en el nostre servei, com tampoc el joc i les apostes.

Cal informe previ d’incendis? Només en els establiments de l’annex 1 de la Llei 3/2010, que a més necessiten l’acta de comprovació d’una entitat col·laboradora (arts. 22 i 25); la comunicació només es presenta quan ja es té l’informe previ favorable (art. 32.5 de la Llei 18/2020). Després de la Llei 11/2026, aquests supòsits són, entre d’altres: ús comercial de més de 750 m² a la planta baixa d’un edifici o de més de 2.000 m²; pública concurrència de més de 1.000 m² o de més de 500 persones; docent amb més de 15 m d’alçada d’evacuació o més de 2.000 m²; sanitari ambulatori amb més de 15 m i més de 2.000 m²; residencial públic de més de 20 places; aparcaments, i edificis amb una alçada d’evacuació de 28 m o més. La tercera columna de l’annex de la Llei 18/2020 no està del tot al dia amb aquests canvis: mana la Llei 3/2010. En els locals de les mides d’aquesta guia el normal és que no calgui, però ho comprovem en cada cas. En els establiments que no són a l’annex 1, el certificat de compliment en matèria d’incendis es presenta «juntament amb la comunicació» (Llei 3/2010, arts. 20.3 i 20.4), i el model de certificat tècnic el cobreix en el punt 5.

I l’informe de compatibilitat urbanística? Per a les activitats de l’annex que van amb certificat, o amb projecte i certificat, no és obligatori (observació general 3 de l’annex). Això no vol dir que ningú no comprovi l’ús: el tècnic certifica que l’activitat és compatible amb el planejament (punt 2 del model). Si ho vols saber abans de llogar, els ajuntaments ofereixen consultes i informes opcionals; els veiem al final. Ripollet és l’excepció local: la seva ordenança d’activitats el fa obligatori en alguns supòsits (edificació sense ús específic, obres no emparades per la llicència, usos provisionals) i, si surt desfavorable, la comunicació no es pot presentar vàlidament.

Dos casos especials. Si ets professional (les activitats del grup M de l’annex: despatxos jurídics, de comptabilitat, d’arquitectura, de consultoria…) o la teva activitat és dels epígrafs 821, 822, 823 o 829, i l’exerceixes en una part del teu habitatge, estàs exempt de presentar la comunicació d’inici de l’article 32 (disposició addicional quinzena), tot i que no de les altres obligacions fiscals o sectorials. I si obres una consulta sanitària (mèdica, dental, de fisioteràpia, de psicologia…), abans necessites l’autorització sanitària del Departament de Salut (Decret 151/2017, art. 4.1.b): la comunicació es presenta després (arts. 32.4 i 32.6). Et diem com encaixar els dos tràmits.

Què comprova el certificat tècnic

El certificat tècnic és el «document signat pel tècnic competent que acredita el compliment normatiu d’una activitat en un establiment en la data d’expedició» (art. 4.b). Es fa en un model normalitzat d’ús obligatori (art. 32.2; Decret 131/2022, art. 52): el «Certificat tècnic de posada en funcionament o modificació substancial d’activitat sotmesa a Comunicació», que la Generalitat publica a Canal Empresa i que respon a l’article 32.1 de la Llei 18/2020. Sant Cugat n’ofereix, a més, una versió en Word (plantilla 5079) amb el mateix contingut.

El model identifica primer el tècnic (titulació, col·legi i número de col·legiat) i l’activitat: codi CCAE, superfície construïda i útil, alçada, plantes, ocupació màxima, instal·lacions, maquinària amb les potències i sanejament. Després, el tècnic certifica sis punts:

1. Que l’activitat va per comunicació. És a dir, que no necessita una llicència o autorització prèvia (ambiental, d’espectacles o una altra de sectorial). Si per activitat o superfície l’annex demana projecte, o si cal informe previ d’incendis, continua sent una comunicació: es presenta amb el projecte i aquest mateix certificat.
2. La compatibilitat urbanística. Que el planejament i les ordenances admeten aquest ús en aquest local. Aquí surten les sorpreses: els eixos comercials de Sant Cugat i de Cerdanyola, que veten oficines, immobiliàries o consultes en certes plantes baixes; els carrers del centre de Rubí on no s’admeten noves entitats financeres, asseguradores ni immobiliàries; els polígons, on no hi cap qualsevol ús.
3. L’accessibilitat. El compliment del Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), que la documentació de la comunicació ha d’acreditar (art. 124.4): accés des del carrer, itinerari interior, lavabos i ajustos raonables.
4. El medi ambient. Olors, contaminació lumínica, soroll i vibracions, salubritat i renovació de l’aire, gestió de residus i abocament al clavegueram sense necessitat de tractament. Les ordenances de soroll hi pesen: a Sant Cugat i a Ripollet, els gimnasos, les copisteries, les bugaderies, els autoserveis d’alimentació o els forns de pa amb obrador necessiten un estudi d’impacte acústic, i a Sant Cugat el comerç no alimentari, les oficines i els consultoris no el necessiten, però la comunicació ha de declarar expressament que pertanyen a aquesta categoria.
5. La seguretat contra incendis. Amb el CTE (DB-SI) o la normativa que correspongui: ocupació, sortides i recorreguts d’evacuació, enllumenat d’emergència, senyalització, extintors i altres instal·lacions de protecció, reacció al foc dels revestiments i la decoració, i separació respecte de la resta de l’edifici.
6. Les ordenances municipals. Rètols, unitats exteriors de climatització, xemeneies i el que fixi cada ajuntament. Ripollet, per exemple, exigeix a totes les activitats un extintor al costat de l’entrada, una separació resistent al foc respecte d’altres usos i almenys un lavabo fins a 500 m²; Cerdanyola prohibeix les màquines d’aire condicionat a la façana.

A més, el tècnic fa constar que el titular disposa dels butlletins, actes i certificats de les instal·lacions: electricitat, climatització, gas i protecció contra incendis. Aquests documents els emeten les empreses instal·ladores habilitades, no el tècnic que signa el certificat d’activitat: el que fem és comprovar que existeixen i que corresponen al que hi ha al local.

El model porta un Annex 1 obligatori amb els plànols de les plantes a escala normalitzada: maquinària instal·lada, recorreguts d’evacuació i senyalització, equips i instal·lacions contra incendis i compliment de l’accessibilitat. El tècnic el signa electrònicament, i la documentació de suport (croquis, fotos, amidaments) ha de quedar disponible per si hi ha una inspecció.

Per què sempre visitem el local. El certificat acredita que el local compleix «en la data d’expedició», i signar-ne un que no s’ajusta a la realitat o a la normativa és una infracció greu del tècnic (art. 47.2.f). La llei no exigeix literalment una visita; nosaltres la incloem sempre, amb l’obra i les instal·lacions acabades, per comprovar el que certifiquem.

El model que circula està desfasat

Si busques un model de certificat tècnic per al que abans s’anomenava activitat innòcua, és fàcil acabar amb un document que ja no serveix. El més estès és el «Model certificat tècnic DR v4» de l’Oficina de Gestió Empresarial (desembre de 2015, revisat l’octubre de 2018). Diu literalment que respon a l’article 13.1.a de la Llei 16/2015 i que certifica activitats sotmeses «a un règim de declaració responsable». Aquest article ja no és vigent: la disposició derogatòria de la Llei 18/2020 (apartat 1, lletres a i f) va suprimir els títols I i II de la Llei 16/2015 i els annexos I i II, que eren els que regulaven les activitats innòcues i les de baix risc. La resta d’aquesta llei continua vigent, però no aquesta part. El mateix passa amb la nota del COAC del 2016 sobre el nou model de certificat tècnic de les activitats innòcues: respon a la normativa d’aleshores i descriu el règim que es va derogar.

El model vigent és el de Canal Empresa, i es nota en dues coses: es refereix a la comunicació, no a la declaració responsable, i ja no té l’apartat d’obres i CTE ni la referència a la TAAC (Taula d’Accessibilitat a les Activitats de Catalunya). L’accessibilitat s’acredita avui amb el Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023), que va derogar el Decret 135/1995. Com que els models normalitzats són d’ús obligatori (Decret 131/2022, art. 52), un certificat en un format antic és un defecte que l’Ajuntament pot requerir que es corregeixi (art. 42).

El model no és l’únic que s’ha quedat antic. Això és el que encara es troba a internet, fins i tot en webs municipals, i el que hi ha avui:

Com es presenta: Canal Empresa i la seu de cada ajuntament

La comunicació és digital per a tothom, també per a les persones físiques: la Llei 18/2020 obliga el titular a comunicar per via electrònica (arts. 7.1.b i 32.1; Decret 131/2022, art. 5.3). Hi ha dues portes: la Finestreta Única Empresarial (FUE) de Canal Empresa, el portal de la Generalitat, o la seu electrònica de cada ajuntament, on el tràmit té el seu nom propi. Les oficines municipals d’atenció a l’empresa t’ajuden si ho necessites, però no són una via en paper.

El que es presenta:

• La comunicació, en el model normalitzat, signada pel titular amb el sistema que admeti la seu. Per signar documents PDF cal un certificat digital; idCAT Mòbil no signa PDF.
• El certificat tècnic amb l’Annex 1 de plànols, signat electrònicament pel tècnic, i el projecte si cal.
• El justificant de la taxa municipal pagada.
• El que afegeixi cada ajuntament. Rubí demana el seu propi formulari, amb una memòria descriptiva signada pel titular i una foto actualitzada de la façana, i, si el certificat no va visat, el seu model de «Declaració responsable del tècnic», en què el tècnic acredita la seva titulació, la seva competència i la seva assegurança de responsabilitat civil. Ripollet, en aquest mateix cas, demana a més un certificat col·legial de no-inhabilitació amb una antiguitat màxima de quatre mesos i la pòlissa al corrent.
• Si la presenta una altra persona, l’autorització del titular. A Barberà hi ha un model municipal (UACI); a Sant Cugat n’hi ha prou amb el registre «Representa».

Qui fa què. Nosaltres preparem el certificat, els plànols, la comunicació i l’autoliquidació de la taxa, i presentem el tràmit com a persona autoritzada (disposició addicional segona de la llei; Decret 131/2022, art. 7). La comunicació la signa el titular: la persona autoritzada pot omplir els formularis, aportar-hi els documents i presentar, però no signar en nom seu (art. 7.2).

Cada seu anomena el tràmit a la seva manera. Aquests són els noms literals als cinc ajuntaments d’aquesta guia, amb la taxa del 2026:

Valldoreix. Si el local és a Valldoreix (també al polígon de Can Calopa), la comunicació no es presenta a l’Ajuntament de Sant Cugat sinó a l’EMD de Valldoreix, amb pagament previ de la seva pròpia taxa: 548,95 € + 0,95 € per cada m² construït que passi de 150 m², segons la informació de la taxa que publica. El web de l’EMD remet a la seva ordenança del 2017: et confirmem l’import del 2026 abans de presentar. Consulta la llista de carrers de Valldoreix si tens dubtes; compte amb Can Sant Joan, que comparteix la part oest amb Rubí.

On t’atenen. Sant Cugat té una Oficina d’Atenció a l’Empresa amb cita prèvia i un assessor gratuït de tràmits d’activitats; Rubí, la Finestreta Única Empresarial de Rubí (FUER), a la Masia Can Serra, amb cita prèvia; Cerdanyola, l’OPE, a la Masia Can Serraparera, també amb cita prèvia; Ripollet, l’OAC del carrer Balmes, amb cita prèvia, i Barberà, la seva Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE). Són útils per resoldre dubtes sobre el tràmit; el certificat tècnic, en canvi, l’ha de signar un tècnic competent.

Quant costa: honoraris, taxa municipal i IVA

Preu a consultar. Revisem l’activitat, el local i la documentació necessària abans de donar-te un pressupost per escrit, amb honoraris, IVA i taxes desglossats.

Quant triga: els terminis que fixa la llei

Per a la comunicació de les activitats d’aquesta guia no cal esperar una resolució. Aquests són els terminis de la Llei 18/2020:

• Des de la presentació (art. 32.9). La comunicació completa habilita des de la presentació si el local compleix, la taxa està pagada i els controls o autoritzacions previs exigibles estan resolts favorablement. No hi ha resolució i el silenci no opera: ho diuen les fitxes de Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet i Barberà, i la de Rubí parla d’«exercici immediat de l’activitat».
• 10 dies per esmenar defectes formals (art. 42). Si falta un document o una dada, l’Ajuntament te’l requereix i tens aquest termini. Si el defecte és essencial (dades que no són certes, falta d’una llicència o comunicació sectorial o urbanística, com la de les obres, documentació inadequada…) i no es corregeix, l’Ajuntament deixa sense efecte la comunicació i ordena el cessament de l’activitat (arts. 42.4 i 42.5).
• D’1 a 3 mesos per a defectes materials (art. 43). Si en una comprovació o una inspecció es detecta que el local no compleix alguna cosa, es dona un mes per corregir-la, ampliable fins a tres per complexitat justificada; si hi ha risc, l’activitat es pot suspendre immediatament.
• Inspeccions segons plans anuals (art. 44). Sense data fixa: poden arribar en qualsevol moment de la vida de l’activitat.

El que va abans i té el seu propi ritme. Si la teva activitat necessita una autorització sectorial (la sanitària d’una consulta, per exemple) o un informe previ d’incendis, la comunicació només es pot presentar quan els tinguis (arts. 32.4 a 32.6). Aquests terminis són d’altres administracions i no depenen de la comunicació. El mateix passa amb les obres: el certificat se signa amb l’obra acabada i amb el seu títol en regla.

I el que depèn de nosaltres. No donem terminis tancats: el certificat se signa amb el local acabat i les instal·lacions amb els seus butlletins, així que el calendari el marca, sobretot, l’estat del local. El que sí que fem és coordinar la visita tan bon punt el local és a punt, preparar-ho tot perquè puguis presentar la comunicació i avisar-te abans de continuar si veiem alguna cosa que canvia el tràmit.

Compte amb l’altre extrem. Un cop presentada, la comunicació no t’espera indefinidament: si no comences en tres mesos, l’Ajuntament pot declarar que perd eficàcia (art. 36.1). Ho expliquem a l’apartat de tancament.

Què passa si obres sense comunicar-ho

La Llei 18/2020 ho tipifica sense ambigüitats, i s’aplica quan no hi ha una norma sancionadora específica (art. 46.3):

• Començar l’activitat sense presentar la comunicació és una infracció greu (art. 47.2.a): multa de 3.001 a 6.000 € i possible suspensió de l’activitat de fins a sis mesos (art. 48).
• Si hi ha risc per a les persones, els béns o el medi ambient, pot ser molt greu (art. 47.3.b): fins a 20.000 €.
• També és greu fer una modificació substancial sense comunicar-la (art. 47.2.c) o comunicar amb inexactituds essencials (art. 47.2.b).
• Per al tècnic, signar un certificat que no s’ajusta a la realitat o a la normativa és una infracció greu (art. 47.2.f), i pot respondre com a «personal tècnic competent» (Decret 131/2022, art. 67.1).
• No comunicar un canvi de titular és una infracció lleu (art. 47.1.c).

Les xifres que circulen. En alguns webs es llegeix que obrir sense llicència es castiga «amb fins a 60.000 €» o fins i tot «fins a 600.000 €». Per a aquest règim és fals: el màxim de la Llei 18/2020 són 20.000 €, i només quan la infracció és molt greu. Tampoc no és veritat el contrari, que «no passa res» perquè ningú no inspecciona: el control posterior existeix i es planifica. Cerdanyola va aprovar un Pla de verificació d’activitats 2026-2029 que preveu verificar la meitat de les comunicacions noves i unes 80 inspeccions l’any el 2026 i el 2027, i adverteix que pot fer les verificacions sense avisar el titular. El Pla de verificació de Barberà (2022-2026) fixa com a mínim 48 verificacions l’any, i la seva ordenança fiscal té una taxa per a la inspecció de les comunicacions segons aquest pla (457,84 €, OF 2.3, art. 5, lletra n).

Legalitzar després surt més car. A més de la possible sanció, algunes ordenances fiscals penalitzen la comunicació tardana: a Sant Cugat (OF 13), el doble de la taxa (art. 5.2.17); a Ripollet (OF 22), un 50 % més si la comunicació respon a un requeriment (art. 6.12). I l’ordenança d’activitats de Ripollet preveu que, si una comunicació té una inexactitud essencial, es pugui prohibir presentar-la de nou durant sis mesos.

Puc obrir mentre preparo els papers? No: l’habilitació neix en presentar la comunicació amb la taxa pagada, no abans. Si ja has obert, el més assenyat és regularitzar-ho com més aviat millor i no esperar que arribi una inspecció.

Traspassos, modificacions i tancament del local

La comunicació empara una activitat concreta en un establiment concret. Per això, quan canvia una de les dues coses, o qui l’exerceix, hi ha un tràmit.

Canvi de titular (traspàs). Si l’activitat continua igual, el nou titular comunica el canvi per la FUE i declara que es mantenen els requisits i que se subroga en els drets i les obligacions de l’anterior (art. 34). No comunicar-ho és una infracció lleu (art. 47.1.c). Hi ha una excepció important: si l’activitat es va obrir amb una declaració responsable de la Llei 16/2015 i no es va aportar aleshores el certificat tècnic, per transmetre-la cal presentar una comunicació amb certificat (Decret 131/2022, disposició transitòria única). Barberà ho aplica expressament a la seva fitxa del canvi de titularitat. Això és el que costa el canvi a cada municipi:

Si el traspàs exigeix certificat perquè venia d’una antiga declaració responsable, els nostres honoraris són els d’una obertura.

Abans de comprar un traspàs, comprova tres coses: que el títol existeix i és a nom de qui te’l ven (demana la comunicació o la llicència i el justificant de la taxa); que continua viu, perquè alguns ajuntaments donen de baixa d’ofici activitats que ja no s’exerceixen (Barberà ho ha fet amb llistes publicades al butlletí de la província), i que no hi ha un expedient sancionador obert per una infracció greu o molt greu que pugui acabar en tancament o suspensió: en aquest cas, l’òrgan sancionador ha de prohibir el canvi de titular com a mesura provisional (art. 34.3, afegit per la Llei 3/2023).

Modificació substancial. Els canvis que afecten la seguretat contra incendis (distribució, superfície, decoració o instal·lacions), les noves instal·lacions que poden afectar l’entorn, la seguretat o la salut, passar del llindar de projecte o acumular modificacions no substancials obliguen a comunicar de nou, amb certificat o amb projecte (art. 35.2; Decret 131/2022, art. 53). Per a nosaltres és la mateixa feina que una obertura i té el mateix preu; pel que fa a la taxa, Sant Cugat cobra el 50 % de la quota base (OF 13).

Modificació no substancial. S’informa l’Ajuntament, de vegades amb documentació tècnica: Sant Cugat demana una memòria descriptiva si els canvis afecten la configuració física o les instal·lacions del local, i Ripollet, una certificació tècnica amb un annex justificatiu. Algunes ordenances tenen una taxa pròpia per a aquest tràmit: Cerdanyola, 384,27 € (OF 8, tarifa 25); Ripollet, 270,59 € (OF 22, 2.24); Barberà, 306,20 € (OF 2.3, art. 5, lletra j). Demana’ns pressupost.

Canvi d’activitat o de local. Si canvies d’activitat, encara que continuïs al mateix local, necessites una comunicació nova. I si et trasllades, el local nou necessita la seva; Ripollet (40 %) i Barberà (60 %) bonifiquen la taxa en els trasllats dins del municipi.

Tancament i inactivitat. A manca d’una regulació específica, l’Ajuntament pot declarar, amb audiència prèvia, que la comunicació perd eficàcia si l’activitat no comença en tres mesos des que es va presentar o s’interromp més de sis mesos seguits, llevat que la inactivitat es degui a la temporada del negoci (art. 36.1). No és automàtic, però tampoc no convé refiar-se’n: l’ordenança d’activitats de Ripollet (art. 20.2) i l’ordenança fiscal de Barberà (OF 2.3, art. 8.b) parlen de tres mesos de tancament. Si has de tancar una temporada llarga, consulta-ho abans amb l’Ajuntament.

Abans de signar el lloguer del local

El moment més car per descobrir que un local no serveix per a la teva activitat és després de signar el contracte. Abans, convé comprovar:

• Que l’ús és admès en aquest local. Planejament i ordenances: els eixos comercials amb limitacions de Sant Cugat i de Cerdanyola, els carrers del centre de Rubí amb prohibicions per a bancs, asseguradores i immobiliàries, els polígons amb usos restringits i, a Rubí, les suspensions vinculades al nou POUM, que cal comprovar local per local.
• Si n’hi haurà prou amb el certificat o caldrà projecte: la teva activitat i els m² construïts reals, no els de l’anunci.
• El que és físic: sortides i recorreguts d’evacuació, lavabo, ventilació, on aniran les màquines de climatització, sortida de fums si hi haurà olors i potència elèctrica disponible.
• El soroll: si la teva activitat és de les que necessiten estudi acústic (un gimnàs, per exemple).
• Les obres: què cal fer per adaptar-lo i amb quin tràmit.
• L’historial: el títol de l’activitat anterior, si n’hi havia, i el justificant de la seva taxa. Recorda que el títol és de l’activitat, no del local: si la teva és una altra, comuniques de nou.

El que ofereixen els ajuntaments. Pots demanar una consulta prèvia o un informe urbanístic, cadascun amb la seva taxa:

Són útils per a la classificació de l’activitat o la compatibilitat urbanística, però no substitueixen una visita al local.

Preu a consultar. Revisem l’activitat, el local i la documentació necessària abans de donar-te un pressupost per escrit, amb honoraris, IVA i taxes desglossats.

Si ets el propietari i llogues o vens el local, la comunicació de l’activitat és cosa de qui l’exercirà, però tu li has de lliurar el certificat energètic (també el fem per a locals). I des del 3 d’octubre de 2026, la Llei 8/2026 (art. 21.2) obliga a lliurar el certificat d’amiant en vendre o llogar; de moment, l’ARC ho limita als immobles construïts abans del 2002.