Prepara les teves dades i paga menys.

El descompte complet (fins al 50 % dels honoraris) demana el bloc «imprescindible» complet. No és cap promoció: és feina de camp real que fas tu en lloc nostre, amb el mòbil i un metre. El bloc «suma punts» no condiciona el descompte, però millora la precisió del resultat. La taxa oficial es paga a part i no es descompta.

Per al certificat energètic (CEE)

Tot surt amb el mòbil i un metre: és, literalment, la presa de dades que l'arquitecte faria a casa teva. Numera les finestres al croquis i la resta va sola.

Imprescindible per al descompte complet

• Croquis de l'habitatge amb les mides de cada estança. Dibuixa la planta a mà (val un rectangle per habitació) i anota el llarg × ample de cada estança, mesurats amb el metre de paret a paret: també passadís, banys, galeria i armaris encastats. Marca on hi ha cada finestra, i fes una foto zenital del croquis amb bona llum. Si tens plànols (compra, obra o reforma), envia'ls i comprova només dues o tres mides. D'aquí surten la superfície útil habitable i les façanes del model energètic. L'aixecament és el que més temps de visita consumeix, i evita l'error clàssic: fer servir la superfície construïda del cadastre, que sempre és més gran que la útil.
• Alçada lliure terra-sostre. Mesura del terra al sostre a la sala i en un dormitori. Si algun sostre és més baix (passadís, bany), mesura'l també i digue-ho. Apunta-ho al croquis. Defineix el volum que s’escalfa: confondre 2,50 amb 2,70 m canvia la demanda i pot canviar la lletra.
• Any de l'edifici i any de cada reforma. Foto del rebut de l'IBI, de l'escriptura o captura de la fitxa a sedecatastro.gob.es, on surt l'any de construcció. I si mai s'han canviat les finestres, la caldera o s'ha aïllat la façana: en quin any, amb factura si la conserves. Els valors per defecte de murs i coberta s'assignen per període normatiu (abans de 1981, de 1981 a 2007, des de 2008): és la dada que més mou la lletra amb menys esforç, i les reformes documentades permeten justificar valors millors.
• Què hi ha a sobre, a sota i al costat del pis. Escriu planta i porta (per exemple: 3r 2a de 5 plantes), què hi ha just a sobre (habitatge, terrassa, coberta, traster), just a sota (habitatge, local, garatge, porxo) i amb què llinda cada paret (veí, caixa d'escala, celobert, carrer). Afegeix una foto de l'edifici sencer des de la vorera del davant. Un sostre sota coberta o un terra sobre garatge es certifiquen diferent que entre habitatges: si no es declara, al model li falta un tancament fred sencer.
• Orientació: captura de Google Maps amb el teu portal marcat. Busca la teva adreça a Google Maps, fes una captura amb l'edifici centrat i marca on cau el teu habitatge i a quin carrer o pati dona cada estança. L’orientació governa el sol que rep cada façana i cada finestra. «Dona al sud perquè entra sol a la tarda» és la font d’error clàssica; amb la captura la fixem sobre cartografia.
• Les finestres, una a una (numera-les al croquis). Per a cada finestra i balconera: (1) ample × alt de vora a vora del marc; (2) foto frontal des de dins, amb la finestra sencera; (3) foto del cantell del marc amb la fulla oberta; (4) material del marc: alumini, PVC o fusta; (5) té calaix de persiana a sobre?; (6) quants cm queda endinsat el vidre respecte de la cara exterior de la façana (mesura sobre l'ampit). Per al vidre, un truc orientatiu: a les fosques, acosta la llanterna del mòbil al vidre i compta els reflexos — 2 sol ser vidre simple i 4 vidre doble; ho confirmem a la visita. Cada obertura entra al certificat amb dimensions, marc, vidre, reculada i persiana. Mesurar i fotografiar 8-12 finestres és mitja visita, i el tipus de vidre és del que més pesa en el resultat.
• Gruix del mur de façana. En una finestra que doni al carrer, recolza el metre a l'ampit i mesura el gruix total del mur, de la cara interior a l'exterior. Foto amb el metre posat. Delata la composició del mur (amb cambra d’aire o sense) i permet afinar per sobre del valor per defecte.
• Ombres: què hi ha davant de cada finestra. Des de dins de cada finestra, foto mirant cap enfora: que es vegi l'edifici del davant, els arbres o el pati. Si hi ha balcó o volada sobre la finestra, foto des de sota i mesura quant vola. En celobert, foto cap amunt. L’edifici del davant i el balcó del veí de dalt retallen el sol que entra: són els patrons d’ombra del certificat i sense aquestes fotos no es poden muntar.
• Placa de característiques de la caldera, termo o aerotèrmia. Busca l'adhesiu de lletra petita (sovint rere la tapa inferior) i fes-li una foto nítida on es llegeixin marca, model i potència. Digues el combustible (gas natural, butà, elèctric…), l'any aproximat i si cobreix només l'aigua calenta, només la calefacció o totes dues. Si hi ha dipòsit acumulador, foto de l'etiqueta amb els litres. Sense placa llegible, el rendiment s’estima «per defecte segons antiguitat» i penalitza la lletra. Caldera estàndard o de condensació, termo o aerotèrmia: canvia el resultat directament.
• Aire condicionat i radiadors. Si hi ha aire: foto de l'etiqueta de l'split (i de la unitat exterior si s'hi arriba sense risc), digues quines habitacions refreda i si també fa calor a l'hivern (mira si el comandament té mode sol). Per a la calefacció: quines estances tenen radiador i de quin tipus (aigua, elèctric), amb una foto d'un. Distingir bomba de calor de «només fred», o radiadors d’aigua d’elèctrics, canvia el model d’instal·lacions sencer.
• Com tanquen les finestres. Digues si són corredisses o batents (les de maneta, que estrenyen goma en tancar) i si les gomes estan en bon estat. Si alguna estança té doble finestra (dues fusteries, una rere l'altra, típic de galeries), digue-ho expressament i fotografia totes dues. Regeix les infiltracions d’aire. La doble finestra no és el mateix que el doble vidre, i és la confusió més habitual.
• Referència cadastral i dades del titular. Captura de la fitxa de l'immoble a sedecatastro.gob.es o foto del rebut de l'IBI (la referència són 20 caràcters). Afegeix nom complet, NIF i telèfon del propietari, tal com han de constar al certificat. Són les dades del registre oficial a l’ICAEN: una referència equivocada (pis o porta confosos) obliga a refer el tràmit.

Suma punts (no condiciona el descompte, però millora el resultat)

• Plànols originals de l'habitatge. Del banc en comprar, del projecte o de la reforma: foto o escaneig, encara que no tinguin mides. Validen el teu croquis i estalvien gabinet.
• Nota simple o escriptura. Foto de les pàgines amb la superfície, l'antiguitat i la descripció de la finca. Si no la tens, es demana en línia a registradores.org.
• Certificat energètic o cèdula anteriors. El PDF del CEE de quan vas comprar o llogar, o el número de la cèdula antiga: un certificat previ porta ja mitja envolupant mesurada.
• Factures de reformes energètiques. La factura del canvi de finestres (sol detallar el vidre exacte), de l'aïllament o de la caldera, amb la data: permeten justificar valors millors que els «per defecte».
• Última factura de llum o gas i revisió de la caldera. Confirmen el combustible real contractat i la potència o l’any quan la placa és il·legible.
• Plaques solars, si n’hi ha. Foto de les plaques (tèrmiques o fotovoltaiques) i de la fitxa o contracte de la instal·lació, amb la potència en kW o els m² de captadors: sense documentació no es poden computar.

Certificat energètic a: Sant Cugat · Rubí · Cerdanyola · Ripollet · Barberà

Per a la cèdula d'habitabilitat

Aquí pesen menys les mides i més les fotos: la cèdula certifica condicions d'habitabilitat, i gairebé tot es demostra amb una foto ben feta.

Imprescindible per al descompte complet

• Adreça real completa i referència cadastral. Escriu l'adreça amb bloc, escala, pis i porta REALS (els de la bústia, encara que no coincideixin amb l'escriptura) i copia la referència cadastral de 20 caràcters del rebut de l'IBI o de sedecatastro.gob.es. Identifica l'habitatge davant l'Agència de l'Habitatge: un pis/porta mal identificat —habitual quan cadastre i realitat no coincideixen— pot treure la cèdula a nom de l'habitatge del veí, i és l'error administratiu més car de corregir.
• Any de l'edifici i, si mai no ha tingut cèdula, un document d'antiguitat. Mira l'any a sedecatastro.gob.es o a l'escriptura i anota'l. Si l'habitatge MAI no ha tingut cèdula, localitza a més un document que provi l'antiguitat: nota simple del Registre de la Propietat, certificació cadastral, escriptura antiga, document municipal segellat o empadronament històric. L'any decideix quines condicions s'apliquen (Decret 141/2012), i la declaració d'antiguitat necessita un suport documental que només el propietari pot aconseguir: nosaltres no el podem generar.
• La cèdula anterior, si va existir. Busca el paper de la cèdula antiga o almenys el seu número (a vegades figura al contracte de lloguer o a la compravenda). Si no apareix, digue'ns-ho expressament. Si va existir cèdula, el tràmit és renovació i no cal acreditar antiguitat; i no hi pot haver dues cèdules vigents del mateix habitatge, així que cal saber què consta abans de sol·licitar.
• Croquis amb les mides de totes les estances. Dibuixa la planta a mà i anota el llarg × ample de cada estança mesurats amb el metre de paret a paret, incloent-hi passadís, rebedor i banys. Foto zenital del croquis, ben il·luminada. La superfície útil total i la de cada peça són el cor del certificat d'habitabilitat, i dels metres de cada habitació surt l'ocupació màxima que figura a la cèdula. Amb croquis fiable, a la visita només es comproven unes cotes de control.
• Alçada lliure de cada estança (i sostres inclinats). Estén el metre del terra al sostre al centre de cada estança i anota-ho al croquis. Si hi ha sostres inclinats, bigues baixes o altells, marca des d'on el sostre baixa d'1,90 m. Les zones amb menys d'1,90 m d'alçada no computen com a superfície útil: unes golfes poden deixar l'habitatge o una habitació per sota del mínim, i això cal saber-ho abans de la visita.
• Una foto de cada estança des de la porta, amb la finestra visible. De dia, persianes amunt i llums encesos: des de la porta de cada estança (sala, habitacions, cuina, bany, passadís), una foto horitzontal on es vegi la finestra. A la sala i a cada habitació, mesura a més la finestra (ample × alt de la part que s'obre) i apunta-ho. Cada peça habitable ha de ventilar i il·luminar per obertura pròpia a façana o pati; una «habitació» sense finestra no computa com a habitació i canvia el programa i l'ocupació de la cèdula.
• Cuina: aigüera i fogons a la mateixa foto, i com ventila. Una foto on surtin junts l'aigüera i l'aparell de cocció (digues si és gas, vitro o inducció) i una altra de la finestra de la cuina o de l'extractor/reixeta si ventila per conducte. L'equip de cuina obligatori és aigüera + cocció a la mateixa peça, amb ventilació directa o per conducte: la foto ho verifica gairebé tot.
• Bany complet: vàter, lavabo i dutxa o banyera. Una o dues fotos on es vegin els tres aparells, una altra de la porta del bany i una altra de la seva finestra o reixeta/extractor de ventilació. L'equip higiènic mínim (amb el vàter en peça independitzable i ventilació) és del primer que es comprova i del que més expedients frena.
• Aigua calenta funcionant. Foto de l'aparell que la produeix (termo, escalfador o caldera, amb l'etiqueta llegible) i foto d'una aixeta oberta rajant aigua calenta (es veu el baf) a cuina i bany. L'habitatge ha de tenir aigua freda i calenta servint aigüera, lavabo i dutxa: sense aigua calenta no hi ha cèdula, i és millor saber-ho abans de programar la visita.
• Presa de rentadora. Foto de l'espai de la rentadora (o de la rentadora instal·lada) on es vegin la presa d'aigua, el desguàs i l'endoll. L'espai per rentar roba amb la seva instal·lació és un requisit que gairebé ningú coneix i que una foto resol en deu segons.
• Portal i porta identificats. Foto del portal on es llegeixi el número del carrer i foto de la porta del pis amb la lletra o número visibles. Si és casa, foto de la façana des del carrer. Lliga que bústia, porta i cadastre coincideixen: la identificació de l'habitatge és el que més costa corregir després.

Suma punts (no condiciona el descompte, però millora el resultat)

• Plànols existents de l'habitatge. El de la compravenda, la reforma, la taxació del banc o fins i tot el de l'anunci del portal immobiliari: contrasten el teu croquis.
• Nota simple o escriptura. Acredita titularitat per a la sol·licitud i, si no hi va haver cèdula, serveix també de suport d'antiguitat: dues gestions en una.
• Quadre elèctric. Foto del quadre amb la tapa oberta (que es vegin els automàtics), i procura que a les fotos d'estances surti algun endoll o interruptor.
• Un vídeo recorrent l'habitatge (1-2 min). Mòbil en horitzontal, llums encesos: recorre l'habitatge des de la porta d'entrada passant per totes les estances, a poc a poc.
• Desnivells i escales interiors. Si hi ha graons, altells o terrasses amb caiguda, foto del desnivell i de la barana o protecció.
• Rebut recent d'aigua o llum. Evidencia que l'habitatge està connectat als subministraments en servei (pots ratllar les dades bancàries).
• Dades del sol·licitant. Nom complet, DNI/NIE, telèfon i correu del propietari (o representant autoritzat), i en qualitat de què actua.

Cèdula d'habitabilitat a: Sant Cugat · Rubí · Cerdanyola · Ripollet · Barberà

Per al pack CEE + cèdula

Una sola llista per als dos tràmits: el que és comú només ho prepares un cop, i el mateix esforç alimenta el certificat energètic i la cèdula alhora.

Imprescindible per al descompte complet

• Croquis de l'habitatge amb les mides de cada estança. Dibuixa la planta a mà i anota el llarg × ample de cada estança mesurats amb el metre de paret a paret (també passadís, banys, galeria i armaris). Marca on hi ha cada finestra i fes una foto zenital del croquis. Serveix per als dos tràmits alhora. És la peça central de tots dos certificats: superfície útil i façanes per a l'energètic, superfícies per peça i ocupació per a la cèdula.
• Alçada lliure de cada estança (i sostres inclinats). Metre del terra al sostre a cada estança, anotat al croquis. Sostres inclinats o altells: marca des d'on baixen d'1,90 m. El volum calefactat de l'energètic i la superfície computable de la cèdula surten d'aquí.
• Any de l'edifici, reformes i, si mai no ha tingut cèdula, document d'antiguitat. Any de construcció (IBI, escriptura o sedecatastro.gob.es) i anys de les reformes amb factura si n'hi ha. Si l'habitatge mai no ha tingut cèdula: nota simple, certificació cadastral, escriptura antiga, document municipal o empadronament que acrediti l'antiguitat. L'any fixa els valors per defecte de l'energètic i les condicions aplicables de la cèdula; l'antiguitat documentada és requisit del tràmit si no hi va haver cèdula.
• La cèdula anterior, si va existir. El paper o el número. Si no apareix, digue'ns-ho expressament: el tràmit canvia. Amb cèdula prèvia l’expedient es tramita com a renovació, sense acreditar antiguitat.
• Què hi ha a sobre, a sota i al costat del pis. Planta i porta, què hi ha a sobre, a sota i amb què llinda cada paret. Foto de l'edifici des de la vorera del davant. Defineix els tancaments del model energètic.
• Orientació: captura de Google Maps amb el teu portal marcat. Captura amb l'edifici centrat, marcant on cau el teu habitatge i a què dona cada estança. Governa els guanys solars del certificat energètic.
• Les finestres, una a una (numera-les al croquis). Per a cada finestra: ample × alt, foto frontal des de dins, foto del cantell amb la fulla oberta, material del marc, calaix de persiana i quants cm queda endinsada respecte de la façana. Test orientatiu del vidre a les fosques amb la llanterna: 2 reflexos simple, 4 doble; ho confirmem a la visita. A sala i habitacions, apunta també la part que s'obre (per a la ventilació de la cèdula). Les obertures són mitja visita de l'energètic, i les parts practicables són la ventilació i il·luminació que exigeix la cèdula: el mateix esforç alimenta els dos.
• Ombres i gruix del mur. Foto des de dins de cada finestra mirant cap enfora (què hi ha davant); balcó o volada a sobre, foto des de sota i quant vola. I en una finestra de façana, mesura el gruix total del mur sobre l'ampit, amb foto. Patrons d’ombra i composició del mur del certificat energètic.
• Una foto de cada estança des de la porta, amb la finestra visible. De dia, persianes amunt: sala, habitacions, cuina, bany i passadís, en horitzontal i amb la finestra a la vista. Verifica el programa i la ventilació de la cèdula sense obrir armaris.
• Cuina i bany complets, aigua calenta i presa de rentadora. Cuina: aigüera i fogons junts en una foto, i com ventila. Bany: vàter, lavabo i dutxa/banyera, porta i ventilació. Aigua calenta: foto de l'aparell i d'una aixeta amb baf. Rentadora: presa d'aigua, desguàs i endoll. És l’equipament obligatori de la cèdula: les fotos el deixen gairebé tancat abans de la visita.
• Placa de la caldera/termo, aire condicionat i radiadors. Foto nítida de la placa de característiques (marca, model, potència), combustible i any aproximat; què cobreix. Splits: etiqueta i si fan calor. Radiadors: quines estances i de quin tipus, foto d'un. Instal·lacions del certificat energètic; sense placa, el rendiment s’estima per defecte i penalitza.
• Referència cadastral, portal/porta i dades del titular. Referència de 20 caràcters (IBI o sedecatastro.gob.es), foto del portal amb el número i de la porta del pis, i nom, NIF i telèfon del propietari (més DNI/NIE i contacte per a la sol·licitud de la cèdula). Registre a l'ICAEN i sol·licitud davant l'Agència de l'Habitatge: la identificació és el més car de corregir després.

Suma punts (no condiciona el descompte, però millora el resultat)

• Plànols existents de l'habitatge. De la compravenda, reforma o taxació: validen el teu croquis per als dos expedients.
• Nota simple o escriptura. Superfície i titularitat oficials; suport d'antiguitat si mai no hi va haver cèdula.
• CEE o cèdula anteriors. Un certificat previ porta mitja envolupant mesurada i el número d'expedient antic.
• Factures de reformes energètiques. Finestres, aïllament o caldera amb data: justifiquen valors millors que els «per defecte».
• Última factura de llum o gas. Confirma el combustible real contractat.
• Un vídeo recorrent l'habitatge (1-2 min). Mòbil en horitzontal, totes les estances: tanca els dubtes de distribució.
• Plaques solars, si n’hi ha. Foto i fitxa de la instal·lació (potència o m²).

Pack CEE + cèdula a: Sant Cugat · Rubí · Cerdanyola · Ripollet · Barberà

La ITE: com preparar l'edifici

La ITE no té tram amb descompte: la inspecció la fa l'arquitecte de dalt a baix, habitatge per habitatge. Però la diferència entre una inspecció que surt a la primera i una que necessita segona visita és la preparació dels accessos. Aquesta és la llista que donem a totes les comunitats — si ets administrador de finques o president, val el seu pes en or:

• Avís a tots els veïns amb dia i franja horària, amb una setmana o deu dies d'antelació: hem d'entrar uns minuts a la majoria de pisos (la normativa de la ITE obliga propietaris i ocupants a facilitar l'accés). Qui no hi pugui ser, que deixi la clau a un veí, al conserge o al president.
• Accés confirmat porta a porta a les zones crítiques: tots els baixos i locals, el soterrani o pàrquing i els àtics o sota coberta. És on es concentren les patologies i convé veure-les totes; si en falten, sol caldre una segona visita.
• Les claus de les zones comunes provades la vigília: terrat i badalot, soterrani, cambres de comptadors d'aigua i de llum, cambra de màquines de l'ascensor. La del terrat és la que sempre falla.
• Una persona amb claus que acompanyi tota la visita (president, administrador o conserge), amb nom i mòbil confirmats.
• Les dades de l'edifici: adreça i referència cadastral, any de construcció i recompte d'habitatges, locals i pàrquings per planta (surten de l'escriptura de divisió horitzontal o del cadastre).
• La ITE o informes tècnics anteriors (patologies, reforços) i la llista de reformes fetes amb l'any aproximat: façana, coberta, ascensor…
• Una llista de problemes coneguts recollida entre els veïns: esquerdes, humitats, filtracions — amb foto i pis, si pot ser.
• Els accessos lliures d'obstacles: cambra de comptadors transitable, pujada al terrat sense trastos, trasters del soterrani oberts o amb clau localitzada.
• Decidit qui signarà la sol·licitud del certificat d'aptitud (normalment el president) i el NIF de la comunitat: l'informe té 4 mesos de vigència per presentar-lo.

ITE a: Sant Cugat · Rubí · Cerdanyola · Ripollet · Barberà